 |
|
The Wedding Present
www.myspace.com/theweddingpresent
|
The Wedding Present porten des de meitat dels 80 despatxant himnes furiosos sobre les esquerdes amoroses i les seves conseqüències. Van sortir disparats amb el seu triplet inicial, aquesta que, coses dels vintens aniversaris, han recordat en directe aquests últims anys. Aquest 2012 ha tocat repescar per als escenaris al seu tercer àlbum, "Seamonsters" (1991), segona i millor de les seves col·laboracions amb Steve Albini. Si el seu predecessor, "Bizarro" (1989), havia significat alguna cosa semblat a un gir feia el terreny de Sonic Youth en comparació del seu debut, "George Best" (1987), que eren tan The Smiths, "Seamonsters", considerat per molts dels seus seguidors el seu disc favorit de la banda, va suposar un pont entre l'indie del Regne Unit i el grunge nord-americà.
 |
| |
| |
 |
|
We Have Band
www.wehaveband.com
|
We Have Band són 3 amics, Darren Bancroft i el matrimoni format per Thomas i Dedé Wegg-Prosser, els quals van formar la banda i després de tocar en el festival de Glastonbury i llançar un àlbum, van ser aclamats per públic i crítica (NME/Dazed & Confused). D'aquí a recórrer el món i fins ara.
Encara que en el nou àlbum (Ternion), es percep la interacció entre les veus dels 3 membres de la banda mostrada en el seu primer àlbum, aquest ens mostrarà un registre molt diferent. En els inicis de WHB, es va parlar molt de com la banda usava les seves influències com una armilla antibalas ". Amb 'Ternion', han trobat un so amb identitat pròpia.
|
| |
| |
 |
|
Russian Red
www.russianred.es
|
Russian Red s'ha convertit en els últims anys en una de les artistes més significatives del panorama nacional. La seva cantant, Lourdes Hernández, posseeix una veu excepcional i una habilitat innata per transmetre i emocionar al seu públic. Amb el seu primer àlbum titulat I love your glasses (disc d'or) ha aconseguit arribar a països com Colòmbia, Veneçuela, Argentina, Estats Units, Mèxic, Costa Rica, Alemanya i Bèlgica entre punts altres.
En 2011 va arribar el seu segon LP, Fuerteventura (Octubre-Sony), que va anar un salt qualitatiu en la seva carrera. Tant pel so i la producció, a càrrec de Tony Doogan (Belle & Sebastian, Mogwai, David Byrne, etc) gravat al costat de Stevie Jackson, Bob Kildea i Richard Colburn de Belle & Sebastian que van gravar el disc. Ha estat, sens dubte, amb aquest disc amb el qual ha desenganxat internacionalment.
|
| |
| |
 |
|
We Are Standard
www.wearestandard.net
|
Abans d'editar el seu primer disc, We Are Standard ja havien guanyat diversos premis per la qualitat de les seves maquetes i havien despertat l'interès de segells i mitjans. Amb ell van donar un petit pas discogràfic, però el que van afermar amb claredat era el seu directe, amb més de 150 concerts amb un disc de debut i viatges a Europa per actuar en alguns festivals, a més d'editar el disc a França o USA. A Espanya reben el premi Ull crític de Ràdio Nacional d'Espanya a la millor banda del 2006.
El seu segon disc els manté durant més de dos anys en la carretera, amb salts a diversos festivals a Amèrica. Amb algun premi més als seus videos (també la nominació als Premis de la Música) i molta tinta abocada sobre el seu pas pels escenaris segueixen girant i girant amb un objectiu: connectar amb la gent i fer-los ballar. Un dels concerts mes festejats del grup té lloc al Festival FIB de 2009 tancant l'escenari principal després d'Oasi i creant una clara comunió entre públic i grup.
En 2010 segueixen embardissats en el seu directe i es crea un tercer *video del grup, així com un disc de remixes amb participants com John Talabot, CFCF, David I. Sugar, In Flagranti, etc… El disc a més es publica a Regne Unit, on critiques de mitjans com The Clash, Music Week, Mixmag, etc. ho destaquen pel seu frenesí ballable. També Japó i països Europeus veuen com el seu disc ocupa les prestatgeries i tendes digitals.
L'esperat retorn es produeix al novembre de 2011, amb les cinc cançons de 'Great State' i un gir del seu só d'impacte. El grup es reinventa i enforteix. Un pas per davant.
Hedonisme, diversió i comunió, tot en un.
|
| |
| |
 |
|
Klaus&Kinski
www.myspace.com/klausandkinski
|
La història de Klaus&Kinski va començar a escriure's gairebé per casualitat quan Marina es va deixar convèncer per Alejandro i va cantar una versió de The Beatles per provar l'equip de l'estudi casolà que aquest s'havia muntat, allà per l'estiu de 2005. Com quan aquest dia que Marina es va deixar convèncer per Alejandro, van continuar amb cançons pròpies... o, millor dit, d'Alejandro Martínez, que al cap i a la fi és qui compon, instrumenta, arregla i produeix tot el repertori de Klaus&Kinski.
La veritat és que, des del seu fitxatge per Javalina Música i la immediata edició del seu àlbum de debut ”Tu hoguera está ardiendo", al novembre de 2008, van passar de ser "promesa" del indie-pop espanyol, a un dels grups revelació de l'any (EP3, suplement del diari El País). El motiu de tan meteòric ascens no va ser altre que el gran acolliment obtingut per un disc del que tothom parlava sense parar: 2º millor disc de l'any pels seguidors de Disco Grande (Radio 3, RNE) i també per a la web Jenesaispop.com, entre una infinitat de publicacions especialitzades que van destacar el seu debut.
Han actuat des de l'Actual de Logronyo, primer festival de l'any, als multitudinaris Primavera Sound, Festival de Benicassim, SOS 4.8 Festival de Múrcia o els més modestes Bocados Pop de Madrid, Plastidepop de Saragossa, Festival Ecopop, South Pop Festival de Isla Cristina (Huelva), i un llarg etc...
|
| |
| |
 |
|
Bigott
www.bigott.es
|
Bigott sempre ha gaudit del favor de la crítica especialitzada, el seu darrer album, The Orinal Soundtrack (octubre 2011) va aparèixer destacat en les llistes del Millor de l'Any en mitjans espanyols, estant entre els 5 millors en molts mitjans de radi, premsa i internet com, Mondo Sonor, El Giradiscos, Soyuz, Indiecaciones, Yndi.tv, Slithermusiczine, Yoursinmusic, Don Disturbis, Notodo, Alnortedelnorte, El enano rabioso, Corrents Circulars, Hos Pop Is Now, Radio Duo.
Al març del 2012, Bigott va estar al *SXSW Festival d'Austin (Texas) i al Canadian Music Festival de Torontó, on va sorpendre positivament amb el seu directe a promotors i programadors de tot el planeta.
Bigott edita un disc cada any, la seva creativitat és imparable, i des de 2007 ja ha editat 5 discos a raó de un per any.
Bigott s'acompanya d'una banda de luxe, escollida entre el millor del panorama espanyol, amb el bateria Esteban Perles i el famós productor (i multiinstrumentista) Paco Loco.
Els concerts de Bigott sempre són únics, amb un repertori en constant canvi, el seu eclecticisme musical li ha permès actuar amb èxit en festivals tan diferents com el Womad (músiques del món) o el Primavera Sound i el Festival Intnal. de Benicassim (exemples màxims del indie-rock).
|
| |
| |
 |
|
Litoral
litoral.bandcamp.com
|
Incidents melòdics del món irracional és el títol del primer àlbum de Litoral, i suposa la continuació del viatge musical emprès per # 1, el seu primer EP, amb el que van obtenir tal repercussió que els va permetre presentar-se en directe en nombrosos llocs, incloent festivals com Faraday o Cruïlla, a més de visitar França, on tornaran en breu amb la intenció de continuar ampliant els seus horitzons a llocs tan remots com Islàndia, Anglaterra o Alemanya (dins el marc de festival berlinès PopKomm). Les mateixes coordenades i instruments -acústics i transportables per cada músic-, igual que la distància amb l'audiència: cap, encara que aquí la riquesa musical és encara més gran, sumant a la paleta sònica nous colors i sabors. És a dir, Litoral segueix sent sinònim de llibertat-per descomptat també per triar l'idioma-i la seva música no coneix horitzons, perquè ha estat concebuda per acariciar les orelles de qualsevol que vol viatjar gràcies a ella fins a aquest lloc idíl.lic banyat pel mar i la seva brisa, a aquest estat d'ànim on la temperatura és temperada tot l'any i els problemes sempre poden deixar-se per un altre dia.
|
| |
| |
 |
|
Pegasvs
soundcloud.com/pegasvs
|
Pegasvs és un duo format pel productor Sergio Pérez i Luciana Della Vila i el seu disc de debut és una inspirada col·lecció de cançons que transiten entre el krautrock alemany dels anys 70 i el pop més somiador. Una obra que crida l'atenció amb només una escolta, potser per la màgia i la calor dels seus sintetitzadors analògics passats per cinta, potser per la profunditat aconseguida a través d'un ritme rígid i hipnòtic, o potser també per la dolçor que desprèn Luciana en cadascuna de les seves paraules.
Durant 2011, les tres donem penjades pel grup en el seu soundcloud van ser una atracció sonada per a blogs de tot el planeta, que situaven a Pegasvs en totes les llistes de grates sorpreses per 2012.
|
| |
| |
 |
|
Capsula
capsulacapsula.bandcamp.com
|
Capsula és rock incombustible. El trio de Bilbao, mentre prepara la sortida de la seva celebrada versió del disc 'Ziggy Stardust' gravat i mesclat als EUA per John Agnello (Sonic Youth, Dinosaur Jr, The Ponys, Kurt
Vile...) per abans de finals de 2012, reedita simultàniament els seus tres primers discos: Sublim, Yudoka i Capsula. Que inclouen cançons en castellà i hits com 'Ella Encarna', 'Somnolencia', 'Caballos de Mar'.
Des de la publicació del seu anterior Àlbum: 'In The Land Of Silver Souls' (Disc de l'Any per Ruta 66) no han parat de tocar en tota Espanya incloent festivals com BBK Live a Bilbao, Primavera Sound a Barcelona i Dcode a Madrid. Als Estats Units porten ja més de 4 anys tocant en SXSW d' Austin i al CMJ, on a més s'han publicat els seus discos amb el segell Krian Music.
La banda és coneguda pels seus demoledors directes, que els han portat a ser nomenats per diversos mitjans com una dels millors bandes en directe d'Espanya.
El seu so és rock psicodelico, actitud, suor i intensitat. Les seves cançons inclouen cors espacials femenins i un element pop en les melodies que fan de Cápsula, una de les bandes més creïbles del panorama nacional actual.
|
| |
| |
 |
|
The Last Dandies
thelastdandies.bandcamp.com
|
THE LAST DANDIES és un grup d’indie pop rock, compost per Toni Cobretti (guitarra i veu), Dani "Spies" (bateria), Jordi "Godzilla" (teclats) i Jordàn "Travieso" (baix), que ha sorprès a mitjans i a públic amb la seva música. La jove banda mallorquina ha estat comparada ja amb The Strokes, The Libertines, Arctic Monkeys… i potser soni sobre dimensionament però THE LAST DANDIES porta ja temps demostrant en nombrosos escenaris i festivals espanyols "la seva insultant capacitat melòdica. La seva precoç genialitat amb la qual la seva música esclata immediata, brillant" (Chema Rey, Radio3); i això sense tenir encara un sol CD al mercat.
Acaronats per Virginia Díaz de 180º de Radi3 i apadrinats per DJ Amable, qui va incloure un dels seus temes en el seu últim recopilatori "Razzmatazz#11", i els temes del qual punxa de forma habitual en les seves sessions; acaben de presentar el seu segon EP en format CD i vinil sota el segell TSUNAMI MUSIC.
|
| |
| |
 |
|
The Suicide Of The Western Culture
myspace.com/thesuicideofwesternculture
|
En un temps record aquest enigmàtic projecte -tant musical com visual- amb base a Barcelona ha donat a la tecla de com revolucionar el panorama electrònic (àvid de frescor i originalitat) amb tan sols el seu àlbum debut. The Suicide Of Western Culture han facturat un disc de lo-fi, síntesi ben administrada i melodies sobrenaturals que no ha trigat en transformarse en bones crítiques i copar els millors llocs dels resums del 2010. Mondo Sonor, GO! Magazine, Klubbers (Fernando Fuentes), Mixside, Clubbingspain (BlandiBru), Noctamina, The Comets Crew…
|
| |
| |
 |
|
Albert Jordà
www.albertjorda.com
|
Albert Jordà ha aprofitat el període d'hivernació del seu grup Papa:Noes per a presentar el seu segon treball en solitari sota el títol "La vida esclata quan es para el temps" (La Produktiva Records, 2011). El treball compta amb col·laboracions especials d'amics i companys com les de Carles Sanjosé (Sanjosex), Xavi Caparròs (Mishima i Linn Youki) al baix, Oskar Benas (Benitt Ash i Maika Makovski) a la guitarra i slide i Paco París al vibràfon.
Els nous temes desborden optimisme i són una invitació a redescobrir la bellesa que s'amaga als moments quotidians que tant sovint ignorem. En aquest disc trobarem un Albert Jordà més fresc i vital que deixa de banda l'electrònica per donar pas a uns sons orgànics i intensos que irradien calidesa aconseguint que les cançons respirin i bateguin.
|
| |
| |
 |
|
Doble Pletina
doblepletina.bandcamp.com
|
Doble Pletina són un quintet barceloní que es va començar a forjar en l'estiu de 2010, gràcies a l'art i a l'assaig que Laura i Marc van obstinar en aquesta causa. Una tasca que els ha convertit des del seu inici en uns miniaturistes que facturen cançons entorn dels 2 o 3 minuts, en les quals es barreja qualsevol registre d'això que cridem "música popular": des de Phil Spector a Stephin Merritt passant pel cuplé o la cançó tradicional. Composicions tan rodones que, sense pretendre-ho, es converteixen en himnes del quotidià, com a "Música para cerrar las discotecas", "Me detestas" o "Eso hacíamos".
Doble Platina van iniciar 2012 com van acabar l'any anterior, publicant el seu tercer single en vinil ("Doble Pletina contra los amores perdidos"), en la col·lecció DEDICATESSEN de Javalina Música, i sent reconeguts com el grup revelació en 2011 per bona part de la premsa especialitzada i pels seguidors del programa Disco Grande (Radio 3).
|
| |
| |
 |
|
The Marzipan Man
www.marzipanman.com
|
Les històries de The Marzipan Man ens traslladen a un món d'encantaments i sorpreses, contes post-moderns plens de significats que ningú aconsegueix entendre del tot. Entre altres coses, potser, perquè els escriu en anglès. Jordi Herrera, cantant i guitarrista de Satellites, és el médium de The Marzipan Man al món real.
El somni es troba amb la realitat quan The Marzipan Man es puja a un escenari, i també quan escoltem els seus discos. Un compendi de contes infantils per a adults, contes adults per a nens, contes d'animals per a persones i contes de persones per als animals. Les històries de l'home de massapà estan fetes per fetillar-nos a tots, en disc i en directe. Òbviament, l'home de massapà està fet d'una altra pasta.
The Marzipan - Man Stories (Primeros Pasitos 2007)
The Marzipan - Man Adventures (Primeros Pasitos 2011)
|
| |
| |
 |
|
Espaldamaceta
www.myspace.com/espaldamaceta
|
Després del díptic"Miedo al silencio" (Bankrobber), el tarragoní Espaldamaceta presenta al Palmfest una nova mutació de si mateix. Aparca la guitarra de nylon per obrir el ventall sonor i, al capdavantd'un trio elèctric, obrir un ventall de ritmes i sonoritats que transporten les seves cançons a una nova dimensió més hipnòtica, més elèctrica i igual de profunda.
|
| |
| |
 |
|
Grushenka
grushenka.bandcamp.com/
|
Grushenka són Xavi (veus i guitarra), Erik (baix), Laia (teclats) i Enric (bateria) i són un grup de noise pop de Barcelona, format a mitjans 2010 i amb una marcada influència del shoegaze de principis dels anys noranta. La seva música es caracteritza per l'ús de distorsió i dissonàncies,oferint en directe un repertori de cançons cantades en castellà que barregen melodies del pop amb guitarres distorsionades. El grup té una mitjana de 20 anys i les seves influències principals són, entre uns altres, Los Planetas, Ride, The Smiths i Surfin'Bichos.
|
| |
| |
 |
|
Stand Up Against Heart Crime
www.standupagainstheartcrime.com
|
Stand Up Against Heart Crime va començar com un projecte personal a l'habitació de Londres de Josep Xortó en 2009, on componia i produïa temes synth. Més tard es va ajuntar amb Arnau Obiols (qui també és membre de Television Personalities), Mikel Mestres i Jordi Moraleda, i van publicar la seva primera demo acte editada "Stand Up Against Heart Crime". A la fi de 2010 la banda va tornar a la seva terra natal, Barcelona, per preparar el seu primer àlbum.
Stand Up Against Heart Crime van gravar el seu primer single com a banda en Sarm Studios, Londres, al juliol de 2011. Per acabar l'estiu, van fer de teloners del grup Crocodiles en el seu tour espanyol, tocant en clubs com Razzmatazz.
La banda aquesta actualment assentada a Barcelona preparant les cançons del seu primer LP.
|
| |
| |
 |
|
Ocellot
ocellot.bandcamp.com
|
Ocellot beu d'Animal Collective com també ho fan bona part de les bandes de la saga Ducktails: ho han assimilat com a part important d'un fil conductor que va des de la viola de John Cale fins a Godz i des de Tyranosaurius Rex fins a Lau Nau i Woods. A diferència dels de Nova Jersey, però, la d'Ocellot no és música d'empollons. S'acosta als seus referents de manera innocent i intuitiva, i per això Ocellot em fa pensar sempre en Música Dispersa i com aquests van estirar del fil de The Incredible String Band fins a trobar-se les músiques de totes dues ribes del Mediterrani. La relació que tenen amb la música és aquesta: reinventar-la com un joc i no tant reproduir-la amb ulleres de llegir. És per això que, tot i recordar a coses que ja coneixem, la música d'Ocellot sona fresca i alegre.
|
| |
| |
 |
|
Las Ruinas
lasruinas.bandcamp.com
|
Las Ruinas són un grup barceloní en actiu des de l'any 2008 i format en l'actualitat per Eduardo Chirinos (Guitarra i veu), Jaime Bertrán (Baix i cors) i Toni López (Bateria). En els seus inicis van editar una primera demo casolana de repercussió limitada. No seria fins al 2010 quan el grup s'aventurava amb un primer àlbum, catalogat per la pròpia banda com de "heavypop", autoeditat i titulat "Butano!", disc que els reporta les primeres crítiques positives. Un any després, i després d'incorporar-se Jaime Bertrán substituint a Jordi Espinach, arribaria la confirmació amb "Disc d'autoajuda per "mutantes" (2011), autoeditat sota el segell Set Senyoretes Cridant, un altre gran treball que igual que "Butano!" està ple de cançons directes amb melodies punk-pop-rock serpentejants, lletres imaginatives i que a més traslladen al directe amb brutal força.
|
| |
| |
 |
|
The Free Fall Band
www.myspace.com/thefreefall
|
The Free Fall Band són del Maresme. Fan cançons boniques de pop atemporal. Han tocat al Jazzaldia de Donosti, a la piscina del PopArb, i en una prèvia del Faraday, a més de molts clubs interessants de Barcelona. Només amb una maqueta, MondoSonoro els va convidar a les Demoscopicas i són els merescuts guanyadors del concurs Villa de Bilbao 2012 en l'apartat de pop-rock. Actualment preparen el seu disc de debut. A casa diuen que estudien i a la seva discogràfica que escriuen cançons. Només cal que els descobreixis, ho entendràs.
|
| |
| |
 |
|
Pull My Strings
www.myspace.com/pullmystringsband
|
Pull My Strings és una banda lleidatana de rock alternatiu creada en 2007. La banda aquesta integrada per Pau Sant Martin (baix i veu), Miquel Allué (Guitarra i Veu), Joan Amenós (Bateria),i Xavier Botargues (Sintetitzador).
Guanyadors del concurs indomesticables Red Bull 2011 i guanyadors del concurs Puro Cuatro 2012, finalistes del projecte Demo 2012 de Radio3 , han tocat en festivals com a FIB i Arenal Sound així com en una multitud de sales per tota la geografia Espanyola ,la qual cosa ha suposat una doble motivació per seguir treballant.
Es caracteritzen per un potent directe, ritmes accelerats, improvisacions damunt de l'escenari, un punt "gamberro" que és molt refrescant, posseeixen un gran nombre de temes que són com a descàrregues d'adrenalina que et faran ballar.
|
| |
| |
 |
|
Islandia Nunca Quema
www.myspace.com/islandianuncaquema
|
No han estat mai a Brisbane però de vegades sonen a Robert Forster, no estan acostumats a conviure amb les tardes plujoses de Glasgow però algunes tornades potser fan rememorar les millors melodies d'Edwyn Collins i Malcolm Ross, Nova Zelanda els queda molt lluny però el seu pop transmet la mateixa emoció que Rolling Moon de The Chills, el 86 els queda una mica lluny però bé podrien haver format part del catàleg de Postcard o Creation... La història de Islandia Nunca Quema és bastant més casolana. Són de Reus i Tarragona, provenen de les cendres d'Inq (amb un disc editat a Junk Records) i Pupille (amb cinc discos, dos d'ells a BCore) i els uneix la seva devoció pel pop il·lustrat dels 80 via The Go-Betweens, Orange Juice o The Triffids, pels jocs de guitarres afilades de Rain Parade o The Feelies, la melodia paisatgística de Scott Walker iStephin Merritt i, de tant en tant, per la bogeria sònica de Yo La Tengo.
|
| |
| |
|
